«Monòlegs» és la cinquena peça dramàtica del polifacètic Apeles Mestres (1854-1936). Escrita l’any 1901, la componen dotze «siluetes barcelonines»: dotze caricatures que, amb un estil lleuger i una tècnica pròpia del teatre de varietats o del gènere de la revista, mostren les contradiccions de personatges arquetípics de la capital catalana. Aquest volum conté els sis darrers monòlegs: El silenci és d’or; L’inventor; Un malalt; ¡Oh, el progrés!; Creso i Un anònim.