«Gal·la Placídia» és la primera peça dramàtica d’Àngel Guimerà. Estrenada el 28 d’abril de 1879 (sessió privada al Teatre Principal de Barcelona) i reestrenada el 8 de maig del mateix any al Teatre Novetats de la mateixa ciutat, aquesta tragèdia en tres actes té per centre els personatges històrics Ataülf (rei de la Gòtia) i la seva presonera Gal·la Placídia, noble de la dinastia teodosiana. A banda de les tensions entre la Gòtia i l’Imperi Romà, Guimerà articula l’estructura tràgica tot introduint dos personatges ficticis: Sigeric, que ve a Barcelona per tal de venjar la mort del seu pare i Vernulf, que menat per la passió confrontarà la figura de Placídia.